2023-09-15 Videos trobada monedes de Almería-Almócita
Article publicat al Tarragonadigital.com on també es parla de la Turuta
https://tarragonadigital.com/noticia/8138/moneda-local-complementaria-reus-mesura-alca-dinamitzacio-economia
La moneda pròpia de Reus, exemple d'una tendència a l'alça
L'objectiu és dinamitzar l'economia local i evitar que els diners públics es gastin fora del municipi
Amb força diferències entre models, la base és similar en tots els casos, que la moneda complementària té el valor que li donen els seus usuaris. En el cas que està estudiant Reus, equivaldria a un euro i comptaria amb el vistiplau del Banc d'Espanya. L'objectiu principal és retenir la riquesa al municipi i potenciar, per tant, l'economia local.
Per analitzar-ne la viabilitat es va encarregar un estudi a l'Observatori de la Moneda Complementària. Abans d'arribar a aquest punt, alguns sectors ja feia temps que treballaven aquest àmbit. És el cas de la Bresca, una quinzena de cooperatives de Reus que treballen conjuntament en projectes com aquest.
La moneda local de Reus, un projecte a diverses bandes
Un dels implicats en la idea d'una moneda local és Andreu Ortiz, soci d'El Brot. Feia temps que sabien de l'existència de monedes socials o complementàries a diferents llocs i sectors, i van decidir estudiar-ho. Per una banda, ja coneixien la turuta de Vilanova i la Geltrú, la divisa complementària més antiga de Catalunya, amb tretze anys de trajectòria.
Arran de la pandèmia, l'Ajuntament de Reus va emetre la primera edició dels Bons Reus, i va ser el detonant per emprendre el projecte de manera decidida. Aleshores va exposar que "si l'Ajuntament pot destinar 400.000 euros als bons, potser seria un bon moment per plantejar una moneda local", recorda. Quan ho va transmetre a la Bresca, la resta de membres ho van considerar interessant, i l'octubre del 2021 l'Observatori de la Moneda Complementària va celebrar un acte a Reus.
"En aquest context va aparèixer, també, el regidor de l'Ajuntament de Reus dient que hi estaven interessats", afegeix Ortiz. "A partir d'aquí hem anat avançant, ens vam trobar al mateix camí, el d'aconseguir que l'economia local es dinamitzi més", conclou.
La creació de monedes complementàries ha anat a l'alça
Des de l'Observatori de la Moneda Complementària confirmen que, en línies generals, aquesta mena d'iniciatives van a l'alça. A petició de la Diputació de Barcelona han editat una guia per facilitar informació, principalment, a les administracions que hi estiguin interessades. El de Reus, de fet, no és l'únic Ajuntament que ha encarregat un estudi al respecte.August Corrons explica que "arran de la pandèmia i el boom del comerç electrònic, cada vegada hi ha més interès a trobar solucions que retinguin els diners". Tant el teixit cooperatiu com l'associatiu, i també les administracions ho veuen com una manera de dinamitzar l'economia local. Perquè tingui èxit, però, "el primer pas és la sensibilització i la difusió", aclareix.
Andreu Ortiz també apunta que, si les coses es fan bé, el projecte té molt de potencial. "Una moneda, en realitat, és un sistema de confiança com ho és creure que el banc et tornarà els diners que tens en dipòsit", aclareix. Per tant, "si aconseguim que la ciutadania entengui que aquesta moneda és útil i és bona per tota la ciutat i la seva gent, haurem aconseguit el primer gran pas".
De fet, afegeix, "de monedes complementàries n'han existit sempre, i Reus té una gran tradició de monedes pròpies". Posa d'exemple la que hi havia hagut al quiosc Montserrat de la plaça de Catalunya.
Sis de cada deu euros de subvencions es gasten fora de Reus
Com explica August Corrons, l'estudi va analitzar quin era el destí dels diners que l'Ajuntament aporta en forma de subvencions. Concretament, es van agafar les partides dels àmbits d'Empresa i Ocupació i de Cultura de l'any 2019, l'últim any sencer sense afectació de la pandèmia. Van estudiar on s'havien gastat els diners els beneficiaris dels ajuts "per veure la fuita de diners, la velocitat de desaparició del municipi que tenen".És a dir, en quina proporció es fan servir per consumir a Reus i a fora. Els resultats de l'estudi es van presentar a finals de febrer amb una conclusió clara, que sis de cada deu euros de les subvencions municipals s'acaben gastant fora de la ciutat. És per això que el regidor d'Empresa i Ocupació, Carles Prats, considera que la creació d'una moneda local és "una oportunitat per retenir l'impacte econòmic de les subvencions".
De retruc també es vol "reforçar l'economia social i solidària, l'economia local i especialment el teixit comercial de proximitat". Des de l'Ajuntament s'ha agafat d'exemple el cas de Santa Coloma de Gramenet, a partir del qual "ara definirem un model propi, adaptat a les circumstàncies socioeconòmiques de Reus". Un altre pas necessari perquè el projecte sigui realitat és "generar una xarxa àmplia de proveïdors de serveis".
Amb les dades de l'estudi sobre la taula, "en la mesura que s'implementi una moneda local, el que es fomentarà és que aquesta fuita de diners disminueixi", apunta August Corrons. Això implicaria, per tant, que una proporció més elevada d'aquests ajuts acabés revertint doblement al municipi. La situació de Reus, de fet, no és diferent de la que mostren bona part dels municipis estudiats.
Santa Coloma de Gramenet ha implantat, des del 2016, una moneda local com la que estudia crear Reus Foto: Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet
La Grama de Santa Coloma de Gramenet, exemple paradigmàtic
Corrons apunta que "cada moneda és un món perquè cada municipi és un món". Tot i això, hi ha dos grans models a l'hora d'implantar un projecte d'aquesta mena. Per una banda, aquelles que neixen per l'impuls o amb el suport d'alguna administració, majoritàriament local. El segon model és el que impulsa una entitat per si sola, tingui la naturalesa que tingui.En el primer cas, l'exemple paradigmàtic és el de Santa Coloma de Gramenet amb la grama, la primera moneda local impulsada per un Ajuntament a tot l'Estat. Va néixer l'any 2016 per cobrir part de les subvencions i els ajuts que el consistori atorgava a entitats, comerciants i persones en situació de vulnerabilitat. Ja des d'un inici, a més, també va fer anar aquesta moneda complementària per altres despeses públiques del municipi.
Aleshores, encara sense projectes similars funcionant al seu entorn, l'objectiu era "augmentar l'efecte multiplicador de la despesa pública perquè els diners es quedin al comerç local". De retruc es volia "estimular la creació i el desenvolupament d'una xarxa local de comerç social i responsable". Per fer-ho van posar en circulació la grama, una moneda digital amb la qual pagaven una part d'aquestes subvencions.
Els beneficiaris dels ajuts podien gastar les grames a través d'una xarxa de comerços, empreses, entitats i persones membres del projecte. Els darrers anys, a més, s'ha reforçat la branca social d'aquesta moneda local complementària incrementant el nombre d'ajuts a persones amb necessitats que es cobreixen amb grames.
Vilanova i la Geltrú i la Turuta, projecte pioner al teixit associatiu
Un altre model de moneda complementària és el que funciona sense l'impuls directe d'una administració. Corrons explica que fa molts més anys que funcionen, "estem parlant de bancs de temps, de sistemes de crèdit mutu, de sistemes de troc...". Un exemple, en aquest cas de moneda social, és la turuta de Vilanova i la Geltrú, gestionada a través de la cooperativa Ecol3vng (Ecosistema Econòmic Ecològic Local).Es tracta de la més antiga de Catalunya, i es va posar en marxa el 2010. Un dels seus creadors és Ton Dalmau, que explica que "l'objectiu és posar en marxa de nou producció local, i ho vam fer des de la ciutadania". Quan la van implantar, el que hi havia eren bancs de temps, "un sistema de crèdit mutu en el qual jo et faig un servei a tu i tinc una hora a favor meu, i tu, una hora en deute".
"Sempre hi ha uns socis en positiu, i uns en negatiu, i la suma és zero", afegeix. Aquest sistema és útil per intercanviar serveis i coneixements, però no productes, ja que els socis en negatiu no podrien comprar-ne. L'objectiu de la turuta era que participés l'economia real de Vilanova i la Geltrú i, per fer-ho, es va optar perquè tots els socis haguessin d'estar en positiu.
Van fonamentar la turuta amb els projectes que impulsa l'associació com a base, de tal manera que "d'una hora de treball en aquests projectes en diem deu turutes". Alhora, una turuta té com a valor de referència un euro. "Això ja ens permet intercanviar productes", conclou Dalmau.
L'Ajuntament reconeix i incorpora la turuta
A la pràctica, els usuaris de la turuta es donen d'alta com a socis d'Ecol3vng, que té per única finalitat gestionar la turuta i impulsar projectes a través d'aquest sistema. Quan es tenen turutes, sigui perquè s'han invertit deu euros per tenir-ne, o perquè s'han dedicat hores a algun projecte, es poden intercanviar entre els usuaris. A la turuta hi ha prop de 70 socis que són botigues i autònoms que admeten una part dels pagaments en turutes.A banda, però, també es poden intercanviar entre els socis particulars a través de l'aplicació mòbil de la turuta, amb un funcionament idèntic el de Bizum per als comptes bancaris. Un exemple és el grup de whatsapp a través del qual s'ofereixen i es compren, una part amb turutes, productes de segona mà. Un altre actiu que subratlla Dalmau són els projectes que s'han impulsat i, en general, l'impacte social que ha tingut la iniciativa durant aquests 13 anys.
Dalmau explica que "som una associació, però no ens hem posat mai d'esquena a l'Ajuntament". És per això que, en una Assemblea Municipal Oberta, van proposar que el consistori reconegués la turuta com a moneda social de Vilanova. Es va aprovar per unanimitat al plenari municipal, i l'àrea de Medi Ambient va donar-se d'alta com a soci de la turuta. És per això que, des de l'any 2014 s'hi ha implicat de manera similar a les administracions que han impulsat les seves pròpies monedes complementàries.
Pel·lícula recreació històrica. "El miracle de Wörgl"
Idanse* per Núria i Jacinto VNG 02-02-2021
Avui amb la confirmació i la seguretat que avala el temps que hem viscut plegats volem fer extensiva la nostra experiència i alenar a qui ho vulgui a iniciar un procés d’acollida
Ara fa uns quants dies hem celebrat el nostre primer any de convivència, una convivència iniciada amb molta alegria, il·lusió i una bona dosi també d’incertesa, com a qualsevol convivència.
En Sekou va arribar a Vilanova de la mà d’una molt bona amiga que el va conèixer a Barcelona on acabava d’arribar després d’un llarg periple des del seu país d’origen: Costa d’Ivori.
Ens vàrem anar coneixent de mica en mica, de diumenge en diumenge, de visita en visita i com qui no vol la cosa va arribar un moment on la pregunta per si sola se’ns va fer present: Per què no l’acollim?
Ell llavors ja vivia des de feia mesos a un centre de menors sense referents familiars a prop de Barcelona i anava aprenent una mica els idiomes, una mica d’informàtica i molt de la realitat d’un sistema d’acollida ple de mancances que allunya als nois dels seus propòsits d’una vida en progressió cap a la seva autonomia.
Bé, quan ens vàrem formular la pregunta ja no hi va haver marxa enrere, només tot un seguit de qüestions a abordar, a esbrinar com serien els procediments administratius i els requeriments: tindríem el perfil adequat? seriem prou bons per a l’administració? i per ell?
Al cap d’uns dies o setmanes de rumiar l’acollida, un diumenge que en Sekou ens va venir a fer visita el vàrem sondejar: T’agradaria viure a Vilanova, creus que estaries bé aquí? com trobaries viure amb nosaltres si fos el cas que es pogués?...
Davant la resposta positiva vàrem agafar més força per iniciar els tràmits d’acollida. Van ser més de deu mesos de reunions: junts, per separat, a casa, als despatxos, amb la psicòloga, etc. I un bon dia ja veníem els tres cap a Vilanova amb la seva maleta.
Ara ja fa un any i escaig d’aquell dia feliç i, tot i haver coincidit la seva nova etapa amb la pandèmia i restriccions vàries, podem afirmar que ha estat un any magnífic de coneixença mútua, d’intercanvi cultural, de classes de tot i a tota hora i de cooperació familiar intensa.
El repte d’estudiar la ESO amb la dificultat que comporta el desconeixement dels idiomes i del sistema, es va fent possible dia rere dia amb una alta dosi d’esforç i positivitat, tot sabent que les oportunitats quan es presenten s’han d’aprofitar.
Avui amb la confirmació i la seguretat que avala el temps que hem viscut plegats volem fer extensiva la nostra experiència i alenar a qui ho vulgui a iniciar un procés d’acollida, que pot començar per una relació de família amiga, amb visites puntuals, com a primer pas per a una posterior presa de decisió a favor d’un acolliment formal.
Sabem del cert que iniciar segons quins processos costa molt quan no se sap per on començar o a qui dirigir-se i per això volem posar a disposició la nostra experiència, ajuda i suport a qui ho desitgi.
*IDANSE: Paraula de la llengua dioula que significa Benvingut.
Si alguna persona té interès ens pot escriure a: nuriarose@hotmail.com
Núria i Jacinto